Betacariofilè, el terpè detectat pels gossos

El betacariofilè és un terpè natural que es troba en multitud d'olis essencials i extractes de plantes, com poden ser el clau, la farigola o el llúpol, a part de per descomptat el cànnabis.

Aquest terpè és el responsable, per exemple, del sabor del pebre negre, així com de moltes de les seves virtuts terapèutiques. No obstant això, l'ús del betacariofilè o altres terpens per a finalitats medicinals és una possibilitat que just ara comença a veure la llum, amb una recerca creixent per part de la comunitat científica que no para d'oferir conclusions més que prometedores quant als beneficis del seu ús a llarg termini.

Molècula de BetaCariofilè
Molècula de BetaCariofilè

Què és un terpè?

Terpens i terpenoides (molècules orgàniques oxidades derivades dels primers) formen una gran part dels compostos químics aromàtics oposats en plantes, a més de ser els principals constituents dels olis essencials.

Es troben arreu al món natural, i algunes de les plantes i espècies amb major concentració d'ells són el gingebre, la canyella, l'eucaliptus o l'espígol. Les seves propietats relaxants i calmants són de sobres conegudes, per la qual cosa el seu ús és molt comú en disciplines com la aromateràpia.

Solament en l'oli de cànnabis poden trobar-se prop de 200 tipus de terpens en molt diverses concentracions, algunes vegades arribant a representar el 1% del pes total d'un cogollo de cànnabis sec. Encara que molts d'aquests terpens i terpenoides són minoritaris i amb prou feines perceptibles, queda encara un elevat nombre d'aquests compostos que mereixeria ser estudiat per les seves potencials aplicacions terapèutiques.

Roda de terpens
Roda de terpens

Sovint el cànnabis rep la classificació Indica, Sativa o híbrid, la qual cosa normalment s'associa a un determinat tipus d'efecte. Així, es relaciona a les Satives amb efectes eufòrics i energitzants, mentre que les Indiques solen associar-se a efectes calmants i sedatius, moltes vegades ideals per combatre el dolor.

Deixant de part aquestes vagues definicions, una cosa està clara: el perfil de terpens de cada varietat té un gran impacte en l'efecte final que aquesta proprocionará a l'usuari, així com de l'eficàcia terapèutica que tindrà aquesta varietat. Per exemple, en una anàlisi de laboratori de nostra Lemon OG Candy descobrim que posseeix un inusual i divers contingut de terpens, incloent el betacariofilè.

Anàlisi de cannabinoids i terpens de Lemon OG Candy

La quantitat exacta de cada cannabinoids i terpens presents en les varietats de cànnabis és una de les informacions més demandada a dia d'avui pels usuaris, que cada vegada volen conèixer més a fons les genètiques que conreen. En aquest article us presentem els resultats d'un complet i detallat anàlisi de cannabinoids i terpens d'una de les nostres varietats estrella, Lemon OG Candy.

A més de ser els principals responsables de moltes aromes i sabors, els estudis demostren al seu torn que els terpens tenen un gran impacte en l'efecte experimentat pels usuaris de cànnabis. Això es deu al conegut efecte sèquit; donades les similituds a nivell estructural entre terpens i fitocannabinoides, es dóna com resultat un efecte de sinergia en prendre'ls junts, augmentant enormement els seus efectes i, per tant, el seu potencial medicinal.

Què és un sesquiterpè?

Els sesquiterpens són molècules químiques orgàniques molt semblades a la resta de terpens, encara que bastant més complexes a nivell estructural. Mentre que monoterpens com el limonè o el linalool (oposats en fruits cítrics i espígol respectivament) posseeixen una unitat de isoprè, els sesquiterpens posseeixen tres.

Així, són més complexos tant per la seva estructura química com per la seva aroma, a més de trobar-se en menor quantitat i freqüència que els monoterpens. De fet, els principals sesquiterpens trobats en el cànnabis en quantitats significatives són bàsicament dues: betacariofilè i humulè.

Es creu que el principal motiu pel qual les plantes desenvolupen aquests compostos aromàtics és doble; d'una banda, atraurien a insectes pol·linitzadors que ajuden en la reproducció de la planta. Per un altre, les propietats insecticides d'aquestes molècules a l'hora de repel·lir plagues que ataquen a la planta són de sobres conegudes, per la qual cosa representen també un excel·lent sistema de defensa.

Drogues, gossos i betacariofilè

Com ja sabem, el betacariofilè és un sesquiterpè comú en moltes varietats de cànnabis que contribueix en l'aroma i sabor (també en l'efecte) de la planta. No obstant això, com tal s'ha convertit també en una molècula molt popular, ja no només en l'àmbit dels usuaris de cànnabis, sinó també en uns altres.

Un gos detector fent el seu treball
Un gos detector fent el seu treball

Degut a que precisament al fet que pràcticament totes les genètiques de cànnabis contenen betacariofilè, aquesta és la molècula triada per entrenar als gossos detectors de drogues. Així, quan un gos "marca" a algú o a alguna cosa, no ho fa per "fer olor de marihuana", sinó per captar l'aroma d'aquest terpè en qüestió. De fet, se'ls entrena per detectar òxid de cariofilè, que és de fet un subproducte del procés d'assecat del cànnabis.

Potencial medicinal del betacariofilè

Malgrat ser alguna cosa estranya entre els terpens, el betacariofilè s'uneix de manera natural al receptor cannabinoide CB2 en el cervell, al mateix receptor al que també s'uneix el THC. És per això que sovint es parla d'ell com un terpè alguna cosa inusual, sent un dels primers a demostrar-se (2008) que s'uneix als receptors cannabinoides del nostre organisme. Sembla que, tant a nivell físic com a mental, es tracta d'una molècula amb un potencial terapèutic especialment valuós.

Aquest potencial s'ha observat en multitud d'assajos clínics; per exemple, un estudi va demostrar la seva eficàcia per tractar quadres de depressió i ansietat, i ho va fer fins i tot en sotmetre als subjectes estudiats a condicions d'estrès extrem, per la qual cosa s'apunta a la possibilitat - al costat d'uns altres agonistes del receptor CB2 - que pugui ser efectivament usat per tractar aquestes dues condicions.

En estudis sobre el càncer de pròstata i el de mama s'ha comprovat com el betacariofilè té un potent efecte en les vies de senyalització d'aquestes cèl·lules cancerígenes, inhibint el creixement tumoral i promovent la mort de les cèl·lules canceroses (apoptosis). La importància d'aquests descobriments pot ser clau en el camp de la prevenció i lluita contra el càncer a nivell mundial, i demostra una vegada més que l'ús medicinal del cànnabis i les seves propietats terapèutiques no són tan exagerades com podien semblar fa només uns anys.

Cèl·lules normals i cèl·lules canceroses
Cèl·lules normals i cèl·lules canceroses

El betacariofilè ha demostrat també ser un potencial agent contra la malària, tant per la seva acció repel·lent contra els mosquits que la transmeten com per la seva acció insecticida quan larves o adults entren en contacte amb aquesta molècula.

Un altre camp en el qual s'ha demostrat que pot ser de gran ajuda és en el dels tractaments per a l'esclerosi múltiple, reduint la inflamació en el sistema nerviós. Els resultats preliminars demostren que no només és útil per tractar els efectes d'aquesta malaltia, sinó també els efectes patològics mateixos. Sembla tenir un efecte remarcable en el sistema immune, actuant com a modulador i prevenint la resposta autoinmune que resulta en un atac al sistema nerviós.

Finalment, el betacariofilè està sent utilitzat amb èxit en teràpies per deixar l'alcohol, per la qual cosa en un futur proper podria ser una alternativa més per tractar casos d'alcoholisme.

Tot el que hem vist solament serveix per emfatitzar el fet que aquesta és una increïble molècula que mereix més estudi i recerca, tant en laboratoris com en assajos clínics. La multitud de possibles aplicacions, la gravetat de les malalties per les quals pot ser útil i les seves - pràcticament nuls - efectes secundaris sens dubte així ho suggereixen.

Lamentablement, a dia d'avui just comencem a gratar la superfície dels possibles beneficis que aquest i altres terpens poden proporcionar-nos, encara que amb la creixent acceptació de l'ús de cànnabis medicinal i la recerca necessària sens dubte aviat sentirem parlar molt més d'aquest interessant compost.

Quines varietats de cànnabis contenen betacariofilè?

Com hem comentat, el betacariofilè és un dels terpens més oposats en la infinitat de genètiques que trobem avui dia al mercat, encara que en la majoria d'ocasions es troba en quantitats molt petites o amb prou feines destacables. Algunes dels ceps amb major contingut en aquest terpè són Sour Diesel, Chemdawg, OG Kush o Bubba Kush, així com la nostra varietat White Yoda Auto.

Cabdell de White Yoda Auto
Cabdell de White Yoda Auto

Esperem haver-vos aclarit alguns aspectes importants sobre aquest terpè del cànnabis, que com hem pogut comprovar pot ser de gran ajuda para milers de pacients a tot el món. No dubteu a deixar aquí els vostres comentaris, serà un plaure respondre'ls.

Salutacions!

Comentaris a “Betacariofilè, el terpè detectat pels gossos” (0)

Vols donar la teva opinió sobre betacariofile-terpe-detectat-gossos o tens algun dubte?

Per poder publicar els teus comentaris cal estar identificat com a usuari. Identifica't o dóna't d'alta com a usuari.

Sobre aquest blog cannàbic

Aquest és el blog del banc de llavors Philosopher Seeds. Està dirigit a majors de 18 anys.

Trobaràs informació sobre autocultivo de cànnabis, consells, trucs i notícies del sector de la marihuana.

Per a comprar llavors Philosopher Seeds i dels millors bancs europeus, pots consultar el nostre catàleg.


keyboard_arrow_up