Cultiu de marihuana en SCROG

La tècnica de cultiu SCROG (Screen of Green), és un dels mètodes utilitzats per molts cultivadors per assegurar-se una bona collita de forma fàcil i sense massa complicacions. Al contrari del que succeeix amb el sistema de cultiu SOG (Sea of Green) que ja coneixem, en un cultiu SCROG, s'acostuma a utilitzar un nombre de plantes molt més reduït per metre quadrat, el que com veurem a continuació, té una sèrie d'avantatges i desventatges.

En un cultiu SOG s'acostumen a usar unes 25-36 plantes (5x5, 6x6...) de tamany relativament reduït per metre quadrat, pel que les plantes no necessiten un període de creixement especialment llarg, podent canviar el fotoperiode a floració en 15 dies des de la germinació de les llavors. En cas de no disposar d'una sala o armari de creixement (amb 18 hores de llum diàries i 6 de foscor) on fer créixer les plantes mentres acaba l'actual cultiu, aquest mètode permet una ràpida transició entre cultiu i cultiu,
doncs com diem no és necessari fer créixer les plantes durant massa temps. Resulta ideal per a plantes amb alçada moderada i per a varietats de marihuana automàtiques.

Per contra, en un cultiu SCROG s'usen poques plantes per metre quadrat, que lògicament hauran de ser bastant més grans (més ben dit, bastant més ramificades) que les que utilitzariem en un cultiu SOG. A priori, aquest sistema presenta dues clares avantatges: per un costat, es necessiten moltes menys plantes per a cubrir la mateixa superfície, amb l'estalvi en llavors o esqueixos que suposa. A més a més, qualsevol cultivador sap que és més fàcil fer-se càrreg de 4 plantes que de 25, sense importar el seu tamany. Per altra banda, una altra avantatge que presenta aquesta tècnica té a veure amb els aspectes legals. Tot i que a molts països no existeix un nombre concret de plantes que es poden cultivar, en cas de tenir algun problema legal (Sant Canut ens protegeixi) per a un jutge mai serà el mateix llegir un informe policial on es mencionin 4 plantes que un on se'n parli de 25 o més.

Les principals desaventatges que presenta la tècnica SCROG front al mètode SOG té a veure principalment amb el temps que s'allarga el període vegetatiu previ a la floració. Les plantes cultivades en SCROG necessiten de varies setmanes de creixement per a poder desenvolupar prou rames i omplir així l'espai de cultiu, cosa que pot resultar un inconvenient en cas de voler realitzar cultius intensius i no tenir un espai on fer la floració i un altre on deixar créixer la seguent tanda de plantes a cultivar. Una altra desaventatge del SCROG és que no resulta un sistema convenient per les varietats de marihuana autofloreixents (no arribarien a omplir tot l'espai disponible) o per les varietats amb poc vigor vegetatiu (trigarien massa en créixer suficient). Veiem en què consisteix exactament la tècnica SCROG.

Cànnabis en SCROG o Screen of Green

Com ja sabem, per a aquest tipus de cultiu necessitarem poques plantes, doncs es tracta que sigui el que sigui el nombre final d'aquestes, s'arribi a omplir per complet la superfície disponible de cultiu. Alguns cultivadors usen 9 plantes per metre quadrat (3x3), tot i que un SCROG pot arribar a fer-se fins i tot amb una sola planta per m2, es tracta simplement de fer-la créixer suficient abans de canviar el fotoperíode a floració. Posarem un exemple de SCROG per el que s'usarien 4 plantes de Easy Haze, una genètica que s'adapta molt bé a aquest sistema donat el seu gran vigor vegetatiu.

Ja que acabarem el nostre cultiu amb plantes molt ramificades, l'ideal seria usar testos el més gran possible. Depenent del substrat utilitzat podem optar per testos d'entre 7 i 11 litres en cas d'escollir fibra de coco, i d'uns 15 litres si optem pel cultiu orgànic convencional. Cal a dir que, de cara a retallar el màxim temps de creixement de les plantes, molts cultivadors amants d'aquesta tècnica utilitzen sistemes hidropònics o aeropònics (com els populars Waterfarm o el sistema DWC Aeros IV Master System) que ofereixen una velocitat de desenvolupament realment espectacular.

Un cop transplantades les nostres llavors o esqueixos i llest el nostre espai de cultiu interior, fixem el fotoperíode en creixement i arranquem l'aventura. Quan les nostres plantes tinguin 4 o 5 nusos podem realitzar la primera poda apical, tallant la punta de la planta pel seu últim nus i afavorint així el desenvolupament lateral de les plantes. A mesura que vagin creixent i desenvolupant noves rames les anirem podant també, de forma que les plantes aniran adquirint forma d'arbust, amb un gran nombre de rames laterals i sense una punta principal identificable.

Una vegada les plantes aconsegueixin una altura d'uns 50-60cm fixarem una malla sobre les puntes d'aquestes que cobreixi tot l'espai disponible de cultiu. Aquesta malla ha de tenir uns forats grans, d'uns 10x10cm, doncs per aquests forats haurem d'anar passant cadascuna de les branques fins a tenir-los tots ocupats per alguna punta, que més tard es convertiran en bells cogollos. La malla ens serveix per distribuir les branques de manera eficient per tota la superfície, creant una canopia homogènia i uniforme. A més també servirà com a tutor de cada branca, subjectant-la en cas que estàs s'inclinin pel pes de les flors. El temps que triguem a tenir tots els espais ocupats dependrà de molts factors, com sempre en cultiu interior de marihuana: condicions ambientals, llum disponible, sistema de cultiu, genètica, etc. En cas necessari, la malla pot pujar-se d'altura a mesura que les plantes creixen.

Una vegada tinguem els buits de la malla ocupats per puntes podem canviar el fotoperiode a 12 hores de foscor i 12 de llum diàries i començar així el període de floració. Les puntes creixeran bastant de manera vertical durant les primeres dues setmanes (fase coneguda com stretching o estirament) para després estabilitzar-se i començar a desenvolupar flors. Acabada aquesta primera fase podarem totes les petites branques i brots que hagin quedat per sota del nivell de la malla, doncs amb prou feines rebran llum i no es desenvoluparan correctament. Ja només ens queda esperar al fet que les plantes acabin la seva floració per poder degustar el fruit dels nostres esforços.

Com ja hem comentat, i com haureu pogut observar, per a la tècnica SCROG és ideal utilitzar llavors - o esqueixos - de varietats particularment vigoroses. Com més ho siguin, més es reduirà el període vegetatiu i menys temps passarà entre collita i collita, amb el consegüent avantatge per al conreador d'interior. Les genètiques amb predominança Sativa solen ser perfectes per a aquest propòsit, com la ja esmentada Easy Haze o Amnesika 2.0, Fruity Jack, Spicy CBD o per descomptat nostra última incorporació i primera varietat de la recentment inaugurada Regular Line de Philosopher Seeds, la Jamaican Blueberry BX.

Si aneu a utilitzar varietats diferents en un mateix cultiu, l'ideal és que tinguin un període de floració similar i unes característiques d'estructura i patró de creixement similars, així podreu aprofitar al màxim el vostre espai i temps. Tingueu en compte també que és una tècnica fàcilment adaptable al cultiu exterior, perfecta per tenir plantes grans i amb multitud de branques però de baixa alçada total, doncs en podar-la i modelar-la amb la malla aquesta queda molt menys baixa d'alçada que si la deixem créixer lliurement. Això pot resultar molt útil en cas d'haver de mantenir les nostres plantes per sota d'una altura determinada i que quedin ocultes després de murs o tanques.

Esperem que us animeu i proveu aquesta útil i versàtil tècnica. Estarem encantats de contestar els vostres comentaris o dubtes.

Feliços cultius!