Genètica bàsica per a varietats de marihuana

Per a poder desenvolupar varietats de marihuana estables i amb qualitats exclusives, en el nostre equip de breeding, sempre tenim presents diversos conceptes bàsics en genètica vegetal que ens ajuden a estabilitzar les característiques més desitjables dels nostres parentals. Les Lleis de Mendel (Gregor Mendel 1885-1886) van fonamentar les bases de la genètica i ens expliquen la transmissió hereditària de certes característiques entre individus d'una mateixa espècie. És per aquestes lleis que es poden crear avui dia, varietats autofloreixents de color blau com la marihuana Purple i fins i tot varietats amb alts continguts en CBD, a més del gran nombre de possibilitats que s'obren si s'interpreten d'una manera correcta. Abans de res, el més bàsic és conèixer què és una varietat pura i que és una IBL (InBred Line).

Les varietats de marihuana pures de Philosopher seeds

Una varietat pura és el cànnabis endèmic d'un país o regió, generalment mentre segueixin sent pures, aquestes plantes seran molt homogènies per tant, creixeran i floriran al mateix temps i de manera molt similar, també les seves propietats organolèptiques seran molt semblants. La nostra Early Maroc és un exemple perfecte d'una varietat pura, o landrace.

 Els híbrids de marihuana de Philosopher seeds

IBL (inbred in line) és com s'anomena als híbrids estables o força estabilitzats i amb petites variacions, arribar al IBL requereix treball i temps, com a exemple clar de IBL estable podem anomenar algunes, Skunk, Northern Lights, etc.  i altres força estabilitzades com les Blueberry o com les White Widow.

Bé, un cop sabem això, podem continuar amb el següent pas lògic, els F1, F2, etc. Un F1 és la primera generació fruit de l'encreuament de dos parentals diferents (o no massa emparentats) en aquest cas, tant podrien ser IBL com Landraces, els F1 tindran l'anomenat "vigor híbrid", el que significa que podem obtenir millors exemplars a causa de la combinació de les virtuts dels pares, és a dir, que en general, hauran de ser més vigorosos i forts que els seus dos pares per separat, amb millor producció de flors en la majoria dels casos i molt homogenis.

Llavors, un F2 serà la segona generació filial o el resultat de l'encreuament de dos membres de la generació F1, probablement en aquest pas perdem el "vigor híbrid" i l'estabilitat, com a exemple d'això, els encreuaments F2 donaran lloc a llavors que en un 50% s'assemblaran al pare o a la mare i l'altre 50% tindran caràcters intermedis.

L'encreuament d'individus de la generació F2 donaria lloc al F3 i així successivament. Les varietats autofloreixents de Philosopher seeds, com la Cheesy Auto, s'han desenvolupat amb aquesta tècnica, aconseguint híbrids autofloreixents a partir de la quarta generació d'individus (F4).

Retrocreuament o BX en cultiu de marihuana:

El BX, o retrocreuament, per definició, seria l'encreuament d'un F1 amb un dels seus pares originals.  Això ens podria interessar per estabilitzar uns caràcters en particular (resistència a malalties, producció, temps de floració, etc) en la seva descendencia.  Si seleccionèssim un exemplar del resultat del retrocreuament, que tingui els caràcters desitjats i el tornéssim a creuar amb un dels seus pares originals, donaria lloc al BX2, etc .  El retrocreuament, s’utilitza també quan disposem d'un clon femella (però no els seus parentals) i volem aconseguir unes llavors que donin plantes el més semblants possible al clon, en aquest cas recorrerem al que es diu un pare "donant".  Hi ha un altre tècnica de retrocreuament coneguda com "cubing" que, si us interessa, publicarem més endavant.

S1 és el resultat de l'encreuament d'una planta femella per ella mateixa mitjançant la reversió de sexe, és a dir, que en tot el procés es fa servir una sola planta femella, les llavors S1 són, per tant, feminitzades exclusivament. La Tropimango és el resultat d'aquesta feina. Como comentàvem anteriorment amb el BX, el S1, també pot ser una manera de reproduir un clon femella del qual no disposem dels seus parentals, en aquest cas, sense intervenció de cap pare.

I finalment, ens agradaria definir què són els polihíbrids que, per extensió, és el més comú avui en dia.

Polihíbrids de marihuana

Polihíbrid és l'encreuament de dos híbrids no estabilitzats, la majoria de varietats comercials ho són, no poden ser F1 ja que els seus parentals no són landraces ni varietats estabilitzades, ni F2 ja que no són la descendència del mateix F1, aquí el resultat acostuma a ser vigorós encara que bastant inestable. Evidentment, podem trobar bons exemplars, però depenent del grau d'estabilitat dels seus parentals, necessitarem més o menys selecció. Després de buscar molts exemplars en la nostra reserva genética, podem oferir l'híbrid de Jack el Frutero, amb sabors i aromes tropicals molt especials.

Fins aquí l'article de genètica bàsica i nomenclatura.  Esperem que no us hagueu avorrit massa!