Philosopher Seeds a Sudamèrica
Llista de continguts
La passada tardor, una petita comitiva de Philosopher Seeds va viatjar a Sud-amèrica, amb l'objectiu de conèixer de primera mà l'actualitat Cannábica sudamericana que tan bones notícies ens està donant en els últims temps.
Per aquesta raó, vàrem viatjar a tres països on, per una raó o per un altra, l'actualitat cannàbica està bategant amb més força.
Com està el cànnabis a Uruguay?
La nostra primera destinació va ser, com no podia ser d'un altre manera Uruguay, la meca dels auto cultivadors de cànnabis, l'únic lloc del món on s'ha creat una llei de regulació del Cànnabis tenint en compte l'opinió dels propis activistes i cultivadors.
Uruguay es un país amb unes circumstàncies molt especials: poca població, cànnabis despenalitzat des de els 70's i un gran president, que la feien idònea per experimentar una legislació que proba de regular el cànnabis pensant, no en crear un lliure mercat cannàbic, com està passant a alguns estats de USA o com passa a Holanda, sinó que la intenció del govern d'Urugai al crear aquesta llei era i és, sobretot, desarticular el mercat negre, treure de joc les màfies que es lucren amb el comerç de marihuana.
Durant els dies que vàrem passar a Montevideo, Colònia i La Florida, vàrem de tenir la sort de trobar amics i activistes cannàbics que ens van posar al dia de la situació del procés de regulació. Vàrem parlar amb Felipe, un amic professor d'Universitat, que ens va posar al dia de la situació política general que viu el país, que en aquell moment es trobava en ple procés electoral.
Vàrem poder compartir molts moments i saboroses flors amb amics de Fray Bentos, una ciutat preciosa prop de la frontera occidental amb Argentina, la comunitat cannàbica de la qual creix i s'expandeix entre la província i la capital. Ens vàren aconsellar contactar amb Julio Rey, un gran activista de l'interior del país, concretament de la Florida i, cap allà vàrem anar!
Julio Rey és un activista de Movida Cannábica Florida. Entrevistar-lo ha estat un dels moments estelars del viatge. Ens va explicar la seva versió del que està sent el procés de regularització de la marihuana a Uruguai. Des de els primers passos, al 2007, quan alguns joves polítics i organitzacions civils com Laplacita i el colectiu Plantatuplanta varen reunir a un gran nombre de persones per a una fumata a Molino de Pérez.
De mica en mica, van anar creixent el nombre d'associacions i col·lectius de diversa naturalesa fins que al 2010 es convoquen als diferents grups pro cannàbics al despatx dels diputats Sebastián Sabini i Nicolás Núñez, tots dos del Frente Amplio. Es planteja la possibilitat de portar endavant un projecte de llei en el que es demana l'auto-consum i el naixement de clubs amb un límit de 8 plantes per persona sense límit de pes. El debat prengué forma, amb alguns grups de la societat uruguaiana en contra.
Tot canvia quan, de manera repentina, el llavors president José Mujica va anunciar la regularització del cànnabis dins de les mesures d'estrategia per a la vida i la convivència. A l'actualitat, Julio, entre d'altres tasques, es dedica a recòrrer el país oferint una sèrie de xerrades i tallers sobre l'auto-cultiu de la nostra estimada planta, en resum, promovent la cultura cannàbica.
Com ens explicava, les reivindicaciones dels moviments socials han impulsat en els últims anys i a les últimes fases, de manera conjunta, l'aprobació de tres lleis definitivament progresistes: el matrimoni igualitari, la interrupció voluntaria de l'embaraç i la regulació de la marihuana per part de l'Estat.
A dia d'avui, queden molts detalls per definir de la regulació, però des de els moviments, asseguren que el més difícil ja s'ha aconseguit: un canvi legislatiu respecte al cànnabis en totes les seves formes. Des de el moviment associatiu estan segurs de poder arribar a modificar, amb el Govern, tots els aspectes que siguin necessaris per aconseguir una regulació que posi d'acord les exigències de totes les parts en joc, que en són moltes.
Amb l'actual legislació, tots els cultius de cànnabis hauran de ser prèviament autoritzats per l'Instituto de Regulación y Control del Cánnabis (IRCCA), l'organ designat pel govern per aquestes funcions. De moment, les possibilitats oferides pel govern per poder accedir a la marihuana són tres i exclouents entre elles: autocultiu, clubs i venta a farmàcies.
Respecte a l'autocultiu, la nova normativa permet un màxim de 6 plantes i de 480 grs per any i per unitat habitativa. Qui no vulgui cultivar les seves propies flors, pot inscriure's en un club (ens va sorpendre molt l'elevat preu de la inscripció en alguns d'ells, ubicats a la capital)
Els clubs, que podran tenir entre 15 i 45 socis, un cop autoritzats pel Poder Executiu i, sota la supervisió del IRCCA, podran plantar i collir fins a 99 pantes, amb un màxim de collita que sigui proporcional al nombre de socis.
La tercera i úlitma opció d'accés al cannabis serà, prèvia acreditació a un registre, comprar les flors, amb un màxim de 40 grams al mes a les farmàcies amb llicències per vendre.
Durant el temps que hem passat a l'Uruguai, hem pogut comprobar com, al marge del que estableix la Llei i les decisions governamentals, el tema de la regulació del cànnabis s'escolta freqüentment al país, tant en concerts i festes, com als passadissos de les universitats i als carrers.
Hem pogut participar, amb representants del món cannàbic uruguaià i d'alguns amics europeus, a la marxa "Uruguay Cosecha", celebrada per conmemorar el 1er aniversari de l'aprovació de la llei de regulació i organitzada per la Coodinadora Nacional per la regulació de la Marihuana, l' Abrojo, Federación Nacional de Cannabicultores del Uruguay, FESUR, Gurises MPP, ICEERS, IELSUR, IR, JSU, Red de Usuarios, Movida Cannábica Florida, Ovejas Negras, Pro Derechos, SERPAJ, UJC.
La nostra aventura Uruguaiana va acabar d'una manera molt especial: la participació a la Expocannabis Uruguay, la primera fira cannàbica organitzada al país on compartiem stand i uns díes molt intensos i divertits amb els nostres amics xilens de Semillas de Pájaro.
L'ojectiu de la fira, organitzada per una jove productora d'events uruguaiana, era crear un enllaç amb el món cannàbic, tant comercial com mèdic i associatiu i els usuaris i consumidors. Fou per això declarada d'interés ministerial.
El programa de la fira era molt dens. Entre xerrades, tallers i un intens programa lúdic que, si hi sumem el clima estiuenc, van fer de la fira un event sorprenent i molt participatiu tant pel públic uruguaià com pels veïns visitants del Brasil o l'Argentina.
La fira se'ns va presentar com una magnífica ocasió per conèixer i tornar a veure amics del món comercial cannàbic uruguaià com Zac de Tierra inteligente, els amics de Juana Grow, Verde Esperanza, La Cooperativa de Arte y Cultivo, Merlín Grow, Urugrow, Hydropoint, Media Grow, Planeta Ganja, Yuyo Brothers, Growin, la Costa Grow, i veïns argentins com els amics de Cultivo para todos, Natural Mind i Namasté nutrientes.
No va faltar la presència d'alguns col·lectius d'activistes, la tasca dels quals a Uruguay és més que encomiable, com l'associació Pro Derechos que, des de el principi, ha impulsat i acompañat el procés de regulació i la xarxa d'usuaris, una associació que, basant-se en el voluntariat, s'ocupa d'atendre a persones amb problemes d'addicció (sobretot a la pasta base), educant-los en un consum responsable i fent servir el cànnabis per contrarestar l'ansietat provocada per l'abstinència.
No cal dir que, a banda de fantàstics "chivitos", "asados" i mates, els amics uruguaians ens varen obsequiar amb una bona ganja d'exterior que ens va alegrar l'estancia.
Como està el cannàbis a l'Argentina?
El nostre següent objectiu era Buenos Aires. Des de Colònia, vàrem creuar el Río de la Plata amb el transbordador i vàrem desembarcar a Buenos Aires, on el nostre amic Nacho de Basta de Lobbys ens esperava per oferir-nos un bon "asado" i precioses flors argentines.
Argentina és un país amb una fortíssima cultura cannàbica i això es nota, sobretot per la quantitat i qualitat de Copes Cannàbiques que es van cel·lebrant, algunes des de fa ja 10 anys.
Vàrem tenir la sort de poder asistir a la copa CCCC, un esdeveniment en el que cap detall es va deixar a l'atzar: des de la piscina a jocs a l'aire lliure, música, moltíssim menjar: precioses taules de fruita i pastissos i fins i tot plats especials per vegetarians.
També vàrem compartir el dia amb molts amics arribats des de diferents parts del país i, amb Sol, l'alegria del seu premi amb la nostra Naranchup. Aquest era el segon premi d'aquesta gran cultivadora amb la nostra varietat, al sepetembre ja havia guanyat el primer premi a la copa del Rio de la Plata.
Al novembre vàrem poder anar a la Copa organitzada pel col·lectiu Cultivadores de Zyon, un altre meravellós esdeveniment, on una vegada més hem pogut observar i gaudir de l'alt nivell dels cultivadors argentins i conèixer els amics de la AACA (Agrupación agricultoers cannábicos argentinos).
Agraïm molt als organitzadors d'aquests esdeveniments la seva hospitalitat i amabilitat, ens hem sentit definitivament com a casa.
També a Buenos Aires, vàrem tenir la immensa sort de poder fer una xerrada sobre la nostra genètica organitzada per Basta de Lobbys, on vàrem poder parlar de la nostra feina entre amics i col·legues cultivadors i comerciants cannàbics. L'emplaçament era perfecte per a l'esdeveniment: un bar/grow gestionat pel nostre amic Toto, redactor de la coneguda revista cannàbica argentina Haze.
Les estones passades amb els amics Sol, Omi de la China Orgànica, Sebas, Nacho, MariJane de la distribuïdora Buenos Muchachos, Martín, Tatiana, Krasty, Pau, etc., varen ser moments realment meravellosos que guardarem per sempre en el nostre record.
Com està el cannàbis a Xile?
El següent país que visitem és Xile, on els Grow Shops funcionen amb absoluta normalitat des de fa més de tres anys i on la cultura cannàbica està creixent amb moltíssima força. El nostre interès principal era visitar la fira Cannàbica Expoweed, que es celebrava durant aquells dies. Va ser una sorpresa molt agradable el poder comprovar en primera persona el vigor econòmic del sector cannàbic xilè, en el qual es poden trobar ja gran part dels millors bancs de llavors europeus i en el qual els conreadors xilens podien comprar també les varietats de Philosopher Seeds gràcies als nostres amics d'Imperio Seeds i Semillas de Pajaro.
La fira es va desenvolupar al parc O'higgins, en unes carpes habilitades per a l'ocasió. Hi eren presents les primeres marques del sector a nivell europeu, sobretot bancs de llavors.
L'afluència de públic va ser molt gran, es parla de més de 25.000 assistents i la veritat és que donava gust passejar-hi gaudint de la passió dels cultivadors xilens per la nostra planta preferida.
Volem esmentar també la sala VIP de la fira, on vàrem poder xerrar distesament amb els amics de Cáñamo Chile, els activistes cannàbics arribats des Amèrica del Nord, Steve D'Angelo, Urban Grower, Rick Simpson, etc.
També a Santiago de Xile, vàrem tenir la sort de poder gaudir de la confortabilitat que ens van oferir els companys del Grow Shop Soma, que es va convertir durant aquests dies en la nostra oficina improvisada.
Encara a la fira Expoweed, vàrem tenir la sort d'assistir a la xerrada que va oferir el nostre company David de Philosopher Seeds amb William de GHE, presentant el llibre que han escrit conjuntament "Cultiu Hidropònic de Marihuana".
Mitjançant els nostres amics de Cáñamo i Semillas de Pájaro vàrem ser convidats a participar com a jutges d'una de les categories de la NeuroCopa del pacífic, el que va suposar un gran honor per a tot l'equip i en la qual vàrem poder comprovar que tot i que escasses, també es troben bellíssimes flors a Xile.
En fi, un viatge inoblidable que hem volgut explicar i així compartir amb vosaltres aquests fantàstics moments i també, com a agraïment cap als nostres companys de l'altre costat del toll, que tant estan treballant per normalitzar la nostra professió i que tant respecte i admiració cap al nostre treball ens han demostrat.
