Els tricomes del cànnabis

Al món del cànnabis es parla tot sovint dels tricomes. Contenen gran part dels cannabinoides i terpens produïts per la planta, i son el que de forma comú rep el nom de resina, el desitg de tot amant de les extraccions i concentrats de marihuana. A mesura que la planta avança pels seus diferents estadis va excretant diversos tipus de tricomes, éssent el més conegut i desitjat de tots ells el tricoma glandular entallat. Sabem també que el color dels caps dels tricomes glandulars determina el punt òptim per realitzar la collita de marihuana, ja sigui en interior o en exterior.

Els tricomes són la raó per la que la gran part dels consumidors de cànnabis utilitzen aquesta planta, doncs en ells es produeixen no només les substàncies psicoactives (les que busquen els usuaris recreatius), sino també altres cannabinoides no psicoactius com el CBD (buscat pels pacients, doncs és conegut pel seu gran nombre d'aplicacions terapèutiques) o dels terpens, que són hidrocarburs amb gran capacitat aromàtica que donen a cada planta la seva fragància i propietats particulars, a més d'interactuar amb els cannabinoides per a oferir perfils únics d'efectes en cada planta.

Dins d'aquest article profunditzarem en aquest apassionant tema i veurem què és exactament un tricoma, així com quins tipus de tricoma produeix la planta de cànnabis i per quin motiu.

Què és un tricoma?

Els tricomes són excrecions d'orígen epidèrmic produïdes per alguns vegetals, també de les diverses varietats de cànnabis. Poden ser unicel·lulars o estar formats per diferents cèl·lules, adoptant formes diverses segons la seva composició i funció. Existeixen doncs, diferents tipus de tricomes (que veurem més endevant) amb formes i tamanys dispars, pel que alguns poden veure's a simple vista - tot i que no en detall- mentres que per a identificar altres tipus necessitem una lupa o microscopi.

Des del moment en el que una llavor de cànnabis brota, la petita plàntula comença a segregar tricomes. A mesura que creix segueix produïnt més excrecions de diverses classes, éssent la fase de floració quan apareixen la gran part de tricomes glandulars, especialment en les plantes femella de cànnabis. D'aquesta manera, el que durant la fase de creixement semblava una planta "de fulles verdes", al final de la floració es converteix en una bonica explosió de flors completament recobertes de resina, és a dir, de tricomes. Aquest fet no és casual, doncs la femella és l'encarregada de produïr la llavor - és a dir, d'assegurar-ne la descendència - i com veurem a continuació una de les principals funcions dels tricomes és la protecció.

Les funcions atribuïdes als tricomes són variades, tot i que la gran part sempre relacionades amb la protecció de la planta. Es creu que la funció dels tricomes no glandulars és principalment protegir el teixit vegetal en front a agents mecànics externs (insectes, rascades, etc), en front a la llum (raigs ultra violetes) i finalment, front a la deshidratació i les temperatures extremes, doncs ajuden a conservar humitat en la zona epidèrmica i regulen la seva temperatura. Molts d'aquests tricomes es troben en talls, pecíols i fulles, i en menys proporció en les flors.

Hem parlat dels tricomes no glandulars, així que es el moment de mencionar que, com a norma general, per a classificar-los es diferencien primerament entre tricomes glandulars i no glandulars. La diferència principal és que els tricomes glandulars excreten substàncies en l'interior dels caps (glàndules), mentres que els no glandulars no ho fan. Pot haver-hi tricomes no glandulars unicel·lulars i pluricel·lulars, mentres que tots els tricomes glandulars són pluricel·lulars.

Veurem amb deteniment els diferents tipus de tricoma que trobem a la planta de cànnabis femella.

Tipus de tricoma del cànnabis 

Deixant a un costat les distincions entre tricomes glandulars i no glandulars, aquests són els tipus de tricoma que les femelles de cànnabis excreten al llarg del seu cercle vital, des que formen els cotiledons i el primer parell de fulles fins al moment de la senescència.

Tricomes unicel·lulars simples:

Són els primers en aparèixer, doncs ja es poden trobar a la superfície dels cotiledons. Al llarg de la vida de la planta, es formen al revers de les fulles, i en menor abundància, a la seva superfície. La seva funció principal és reduïr la pèrdua d'aigua i oferir aïllament en front a les temperatures extremes. Tenen una forma similar a la d'un pèl.

Tricomes Cistolítics:

Apareixen també als primers estadis de vida de la planta, doncs han estat observats a la superfície del primer parell de fulles reals. S'hi assemblen molt als tricomes unicel·lulars simples, amb la diferència que els cistolítics són més llargs i poseeixen un cistòlit a la seva base format per carbonat de calci. Donen un toc rugós a les fulles que pot protegir-les de possibles depredadors.

Tricomes glandulars sèssils:

Es tracta de glàndules de resina d'unes 25 micres de tamany que no tenen peu o tall i que s'uneixen a l'epidèrmis mitjançant una sola cèl·lula que els hi serveix de tall i es queda amagada sota el cap glandular. Aquest cap disposa de cèl·lules excretores a la seva part inferior, mentres que en la part que la separa de la membrana s'enmagatzemen els cannabinoides i olis essencials excretats per aquestes cèl·lules.

Tricomes anterals sèssils:

S'han trobat també tricomes sèssils en les anteres del cànnabis. Es tracta de la classe de tricomes sèssils més grans, d'un tamany d'uns 80 micres. Es troben també calze que rodeja l'antera, tot i que de menor tamany, semblat a la resta de tricomes sèssils.

Tricomes bulbosos:

Es tracta del tipus de tricoma glandular més petit, doncs mesuren al voltant de 10-20 micres. Apareixen en primer moment en el tall i a les fulles de la part baixa de la planta, tot i que aviat se'ls pot trobar a tota la part aèria d'aquesta. Poden consistir en dues cèl·lules que uneixen un cap simple o bé presentar un cap glandular composat per diversos compartiments.

Tricomes glandulars entallats:

Com ja sabem, són els més interessants pel seu alt contingut en cannabinoides i terpens. Els trobem en calzes, pecíols, bràctees i bracteols de les femelles de cànnabis, també prop de les anteres en alguns exemplars mascles de determinades varietats. La seva estructura és semblant a la dels tricomes sèssils, tot i que entallats - a la seva maduresa - tenen un cap glandular subjecte per un tall format per varies cèl·lules. Aquest tall va creixent a mesura que el tricoma madura, pel que en els seus estadis inicials, pot ser difícil de distingir d'un tricoma sèssil.

Els caps dels tricomes glandulars són molt similars als dels sèssils (amb una zona basal que les uneix al tall, un disc format per cèl·lules excretores i un espai d'enmagatzament de principis actius) tot i que lleugerament més grans. Aquests caps s'inflen a mesura que les cèl·lules excretores produeixen compostos, arribant a assolir un tamany de 70-100 micras.

Maduració dels tricomes de cànnabis

A mesura que la planta avança en el seu cicle vital, els tricomes es van desenvolupant i madurant. Les cèl·lules excretores dins dels caps glandulars van alliberant més i més compostos, de forma que el seu color canvia de ser completament transparent (tricomes inmadurs) fins a tornar-se blanquinós (punt òptim de concentració de cannabinoides) per passar després a un color àmbar (tricomes en fase de senescència, diversos compostos excretats en el cap comencen a degradar-se)

Al nostre article sobre quan collir la marihuana ja us vam parlar d'aquest fet, així com de la importància d'observar els tricomes de les nostres plantes amb una lupa o microscopi per a determinar correctament el moment òptim de collir. S'haurà d'esperar fins a observar tricomes glandulars madurs, és a dir, fins que veiem que la gran part d'ells s'han tornat lletosos i només hi ha algun àmbar (sobre un 10%).

Hem de tenir en compte també que a mesura que els nostres cogollos - ja tallats i secs- van curant-se, els tricomes continuen amb el seu procés de maduració, en el que diversos cannabinoides i terpens es van degradant en altres compostos. Durant el procés de collita i assecat, i si la manipulació i les condicions no són correctes, els tricomes es degradaran a més velocitat, inclús molts d'ells poden trencar-se i fer-se malbé. Per aquest motiu, aquells que volen fer concentrats de cànnabis de la millor qualitat, procuren mimar les seves flors en tot moment.

Esperem que aquest article us hagi ajudat, si teniu dubtes o comentaris, serà per nosaltres un plaer respondre'ls.

Bons fums a tots!